Padrí.
Mana'm.
Què fas?
“Apario” un rellotge.
Què està espatllat?
No, només el netejo.
Ah.
Plou, ha plogut tota la tarda i no para, els pares són a la feina i la padrina està perseguint el Jordi amb el berenar. Jo m'estic a la meva cadireta mirant “patufets” perquè ja he berenat.
Padrí.
Mana'm.
Puc veure què fas?
Clar que si, vine, puja a la cadira, no caiguis, així estaràs bé. Veus? Així és un rellotge per dins.
Té rodetes que es mouen.
Si, fan que funcionin les manetes.
I que són aquestes pedretes vermelles?
Son els robins.
Els robins?
Si, són pedres precioses que se'ls hi posa als rellotges. Aquest és de disset robins.
I què fan els robins al rellotge?
Mmmm doncs no ho sé ben bé, però és important, fan que funcioni.
Ah.
El padrí continua burxant amb un pinzell el rellotge. Jo m'imagino els robins fent alguna màgia per a què les rodetes girin sense parar i les agulles puguin marcar les hores. El padrí sempre té les mans ocupades, no s'està mai quiet. Diuen que m'hi assemblo, que no paro mai.
Padrí.
Mana'm.
Però tu saps “apariar” rellotges?
Bé, jo faig una mica de tot.
T'ho van ensenyar a la botiga de la Rambla de Barcelona?
Vaja! Veig que te'n recordes. No, no m'ho van ensenyar a aquella botiga.
I on ho vas aprendre?
D'aquella botiga vaig marxar aviat, em mataven de gana i un dia l'amo em va pegar.
Et va pegar? Perquè?
Feia poc que hi era i em va dir: “Vine amb mi que m'ajudaràs a carregar una cosa”. Vam pujar a un carro i vam anar lluny, molts carrers enllà de la botiga. Vam arribar a un magatzem i vam baixar i el carro se'n va anar. Es veu que l'amo s'havia de quedar allí per alguna raó i, després de comprar una grossa de mistos ...
Què és una grossa de mistos padri?
Era un sac on hi havia dotze dotzenes de capses de mistos. Encara que no sempre és així. Varia segons el lloc.
Ah! i que en vau fer dels mistos?
Doncs me'ls va carregar a l'esquena i em va dir que els portés a la botiga, que ell ja vindria.
I hi vas anar?
Doncs jo estava perdut, però no li podia dir perquè s'enfadaria, i li vaig dir que si, que d'acord. Quan vaig ser al carrer no sabia cap on tirar i com que no sabia llegir no podia saber en quin carrer era ni per on havia d'anar.
No sabies llegir padrí?
No, no en sabia encara.
No havies anat a l'escola?
No, a casa no hi havia diners per poder anar a l'escola. Bé, com et deia, estava perdut, carregat com un ruc i havia de tornar a la botiga, sinó l'amo em pegaria.
Com ho sabies que et pegaria?
Perquè sempre m'ho deia: “Et fotre un joc de bufetades!”
Tomàs! No diguis males paraules a la xiqueta!
La padrina que estava escoltant ha tret el cap per la porta del menjador, amb un tros de plàtan a la mà, perquè ara en Jordi va amb el tricicle pel passadís i ella n'hi va donant trossets. La padrina Dolors sempre li diu Tomàs al padrí Cirilo, perquè és el seu cognom.
Padrí, perquè la padrina et diu Tomàs si et dius Cirilo?
Això és una altra història, deixa'm que acabi aquesta.
D'acord, però m'ho explicaràs oi?
Si, no hi pateixis. Doncs com et deia, estava ben perdut i tenia por de preguntar, pensava que tothom devia conèixer el meu amo i que si preguntava li ho dirien i rebria. Aleshores vaig pensar: “la botiga està a la Rambla que és el carrer principal de Barcelona, per tant, tots els carros passen per la Rambla, m'enfilaré al darrera d'un carro i quan arribi prop de la botiga baixaré i així no em cansaré”.
I ho vas fer?
I tant si ho vaig fer! - el padrí esclafeix una riallada, sento com la padrina també riu al passadís – vaig aparèixer a l'altra banda de Barcelona!
No vas anar a la botiga?
Si, al cap de set o vuit hores, no me n'adonava de que Barcelona era una capital i que era molt i molt gran. El carro on vaig pujar anava a Sants i jo no ho sabia, em va costar molt de trobar el camí de tornada. Quan vaig aparèixer a la botiga estava mig mort, de por, de cansament, de gana ... i l'amo em va pegar. Aleshores vaig decidir que me n'havia d'anar d'allí i vaig començar a buscar una altra feina.
Padrí.
Mana'm.
Tinc pipí, acompanya'm al vàter que tinc por.
Vinga anem, un altre dia t'explicaré l'altra feina.
Si padrí. Els amos són dolents oi? Peguen a la gent.
No dona no, hi ha amos bons que no peguen, però aquest era dels altres.
Dona'm la mà, padrí.
No hauries de tenir por, no és bona la por.
